Agust Jutglar (Ninu)

Hola August! Com t'agradaria presentar-te?

Sóc L’August Jutglar. Tinc 21 anys i visc a Mataró des de ben petit. Vaig estudiar a l’escola Maristes Valldemia i vaig començar ciències ambientals a la UAB. Actualment estic acabant el grau mig de tècnic de muntanya a Pobla de Segur i Mataró. M’agrada molt la muntanya i el planeta en general; ambdues coses es troben en perill i hem de fer el que calgui per salvar-ho.

Des de petit que vaig a l’Agrupament Escolta La Soca, de Mataró. Després de passar per totes les etapes com a nen i jove, vaig entrar com a monitor al cau ara fa tres anys. Per mi va ser com un premi el fet de poder ser monitor del cau. Ho recomano moltíssim a tothom.

 I, ben bé, què hi trobes per a comprometre't a fer una cosa així?

Quan ens ho van proposar a la nostra quinta, a mi el primer que em va venir al cap va ser tots aquells monitors que havia tingut jo com a nen i jove. El fet de poder ser jo ara qui aportes al cau el meu petit granet de sorra m’agradava molt. La idea de poder preparar uns campaments, un joc de 24 hores, de compartir tot això amb un grup de monitors i d’amics...era una de les motivacions més grans. També ho era canviar el punt de vista, i passar de veure les coses com a monitor... Vaja, que tot eren avantatges, i ho segueixen sent!

I quina relació té el voluntariat que estàs fent amb els Maristes?

Una relació directa. Nosaltres fem cau al Col·legi Maristes Valldemia, de Mataró; la majoria de nens estudien a Valldemia, la majoria de monitors hem estudiat a Valldemia, el material el tenim a Valldemia... els dissabtes ens els passem a Valldemia. El nostre projecte educatiu, l’ideari, l’educació rebuda al mateix col·legi des que érem petits molts de nosaltres. L’Agrupament té per bandera un caràcter marista que ens agrada i que cuidem.

Caram!, tal i com ho expliques agafen ganes de venir avui mateix. Pots detallar una mica més en què consisteix aquest voluntariat?

Ser monitor significa moltes coses. Una de les coses és la de preparar activitats pels nens. Això vol dir hores entre setmana per fer reunions, preparar un joc, una dinàmica, una excursió... res que amb una mica de ganes no es pugui fer. L’altre part de ser monitor és la de acompanyar a nens i joves durant el seu creixement. Això comporta una gran responsabilitat. Eduquem en valors, que creiem que són els que necessita la societat per tal de ser una mica millor. Solidaritat, servei, empatia, esperit crític... Val molt la pena ser monitor. Els nens et donen molt i veure com s’ho passen bé amb una activitat que has preparat tu no té preu. És tant el que reps a canvi, que en cap moment et falten les ganes per “perdre” part del teu temps per preparar alguna activitat.

Ja saps de sobres que en els temps que corren costa trobar missatges positius; segur que en tens algun que vulguis fer arribar a les persones que llegeixin aquesta "entrevista".

Doncs sí! Una crisi econòmica greu i cruel, un sistema egoista i podrit, una classe política que sembla mofar-se de la gent que els ha votat i de tota la societat en general, rescats a grans bancs i retallades a grans pilars com són l’educació i la sanitat... però per mi, la situació és ESPERANÇADORA. La societat ha començat a despertar amb la crisi econòmica però molt abans ja es parlava d’una crisi molt més greu, la crisi alimentària. Milions de persones moren de Fam i no ha estat fins que hem vist perillar el nostre menjar, que la gent no ha reaccionat. Més val tard que mai. Ara, més que mai, es parla d’economia. Però també de voluntariat, d’intercanvi, de solidaritat, de justícia. Cada vegada som més les persones que veiem que el món ha de canviar. Que cal una reforma del sistema i caminar tots cap a un món més just i més humà. Sovint em desespero ja que sembla que tot està manipulat i res es pot canviar... però vull pensar que no és així, que som més els que volem canviar-ho... només és qüestió de temps. De temps i de ganes clar... si ens quedem parats, res canviarà. Cal lluitar per DEIXAR EL MÓN MILLOR DE COM L’HEM TROBAT.

Se t'acudeix alguna pel·lícula, algun llibre o alguna cançó que t'agradaria compartir amb la gent que llegeix el maristesenxarxa.cat?

Si hagués de triar una pel·lícula, seria “La Vida és Bella” de Roberto Benigni. Té molts anys però el missatge serveix igual ara, que abans: sovint no ens comportem de la millor manera amb el que tenim al costat i no costa res intentar fer-lo feliç. Un somriure, una paraula amable... ens hauríem d’acostumar a regalar-ne més. Un llibre que trobo molt útil és “Diguem Prou!” de l’Arcadi Oliveres. Una alternativa a les solucions que ens diuen que hi ha per salvar una economia sustentada en la injustícia social. I per últim, la cançó, “Meninos da Rua” de Marwan; és una cançó que ens mostra una realitat que no acostuma a sortir pels mitjans.

Ajuda'ns a acabar aquestes frases:

El meu somni és... ...pujar una gran muntanya!

Jo penso que... ...un altre món és possible i que hi ha més esperança que la que ens diuen.

Jo crec que... ...la felicitat passa per fer feliç a l’altre.

 

Which is the best web hosting? Read my just host review and compare it with ipage. Find a reliable hosting provider.

Joomla Templates by Joomla Hosting